Fernando Morales .- ¿Qué vos pareix, si cent ovelles tenen un pastor i un dia es desencarrila.…?
Que un pastor abandone la mallada de l’Iglésia no pot convertir-nos en juges desapiadats.
Més be és el moment de pasturar ovelles, perqué eixe el seu pastor està desorientat. Perqué este pastor seu està desesperat al vore’s descobert en el seu fracàs.
Fon el por i la passió els que ho han espentat a cobrir, en un error més greu, el seu pecat.
Dis-me, pastor, ¿des de quan no parles en el teu Amat, al qué vas jurar amor etern? ¿Des de fa quant sents que encara que Ell és el teu Pastor encara et falta alguna cosa? ¿I quan te vas passar de pastor a assalariat? «L’assalariat, que no és pastor, a qui no pertanyen les ovelles, veu vindre al llop, abandona les ovelles i fuig» (Jn 10,12).
Si hui les abandones i vas a un atre ramat, ¿potser no les amaves des d’antany? Ya va haver-hi un atre pastor, que al vore’s molt torbat, va negar a aquell que li havia entregat el seu gayato. Escolta tu també el cant dels galls. (cf. Mt 26.74).
Torna a la teua mallada, que et necessitem. Que pots també tu plorar les teues grans errors i repetir el gest junt en el llac: «Senyor, tu saps tot, tu saps que t’ame» (Jn 21,17).
Perqué el Pastor Etern a tu t’està buscant, ara eres la seua ovella, perduda pels camps. ¿És que no reconeixes la veu del Bon Pastor? ¡Et crida pel teu nom! I no descansarà fins a que li permetes prendre’t entre els seus braços. I llavors tornarà cridant alegrat: «alegreu-vos en mi, perqué hem trobat el meu pastor volgut, al meu corder amat; aquell que era mort, i ara ya està sa; perqué estava perdut, i ara ha segut trobat» (cf. Lc 15,6.32)
