Carolina agró de López .- En la seua presa de possessió com a president dels Estats Units, Barack Obama va proclamar i va resaltar una idea que va fer eco al voltant del planeta.
Més allà d’un discurs centrat en l’orde econòmic, Obama va fer émfasis en la crisis de valors que va portar al seu país a violar inclús els drets humans que tant s’enorgullien de defendre.
Els valors de que depén l’èxit, va afirmar Obama a Washington, són vells pero “són verdaders”: “…sàpien vostés que Amèrica és l’amiga de cada nació i cada home, dona i chiquet que perseguix un futur de pau i dignitat”, va declarar.
No obstant, als tres dies d’aquell eloqüent discurs, el president va fer marcha arrere. Les seues accions ho van dir tot: Amèrica ya no és amiga de tots els chiquets, ni defén la dignitat de tots ells. Açò ho va expressar sense paraules al moment de revocar la prohibició de destinar fons federals a les organisacions que promouen l’abort en països en via de desenroll. També ho va fer a l’aprovar la investigació i manipulació de cèlules embrionàries.
Encara que parega mentira, la decisió de revocar la coneguda com “Política Ciutat de Mèxic”, que va posar en marcha l’expresident George Bush fa huit anys, es va fer pública el tercer dia de mandat del nou president.
Cal recordar que el cardenal Francis George, arquebisbe de Chicago i president de la Conferència Episcopal dels Estats Units, havia escrit a Obama abans de la inauguració del seu mandat, demanant-li que mantinguera la política del seu antecessor davant de l’abort.
És per això que centenars de persones defensores de la vida dels no naixcuts hui mos preguntem: ¿com és possible que després del seu discurs inicial com president dels Estats Units, en pro de rescatar els valors, Obama es pronuncie a favor de l’extinció del nonats i la manipulació genètica d’embrions?
Hi ha analistes convençuts que les polítiques antivida i antifamília dels demócrates, van pesar més en el nou president nort-americà que els suposts principis i conviccions que va manifestar tindre i defendre durant la seua campanya i en la seua presa de possessió.
Ademés d’això, hi ha una miqueta més: Barack Hussein Obama també oblida de sobte seguir el pensament d’Abraham Lincoln, l’expresident de qui es diu fervent admirador al grau d’haver fet el jurament presidencial sobre la seua Bíblia.
Seria bo recordar-li a Obama que una de les virtuts més destacades de Lincoln fon precisament la seua compassió cap als més desprotegits, en especial cap als chiquets i cap a les viudes.
Conten els seus biógrafs que Abraham Lincoln sempre es va commoure pel patiment alié. “Ho comprenia i ademés ho compartia”. Aixina ho demostren algunes de les seues cartes, com aquella que va escriure a una viuda de Boston, la senyora Bixby, qui va perdre a dos dels seus fills en el camp de batalla.
L’escritor William Bennett, en un dels seus llibres transcriu la carta enviada per Lincoln a la viuda, el 21 de novembre de 1864. I diu en un dels seus paràgrafs: “Sé quant inútil i infructuosa ha de paréixer qualsevol paraula meua que intente distraure-la de la seua aflicció per una pèrdua tan agobiadora, pero no puc abstindre’m d’oferir-li el consol… prec al Pare Celestial puga aplacar l’angoixa de la seua pèrdua, i li deixe només l’afectuós recort dels sers volguts i perduts, i el solemne orgull que deu vosté sentir a l’haver realisat un sacrifici tan costós en l’altar de la llibertat”.
D’ací la incògnita: ¿i a on va quedar la compassió del president actual dels Estats Units cap als més dèbils i desprotegits? ¿Si açò els fa als nonats que farà en els ancians o els immigrants illegals?
El cas és que només han passat mesos des que Obama va assumir la presidència del seu país, i les expectatives sobre la seua arribada a la Casa Blanca, en quant a les polítiques a favor de la vida, ya no són encorajadores sino tot lo contrari.
Costa molt creure que només van bastar uns dies perque el president demócrata tirara per la borda el seu discurs sobre valors i drets humans.
Em pregunte: si abolir la restricció d’otorgar fons econòmics a entitats estrangeres que promouen l’abort, i l’autorisació de destruir embrions per a la seua investigació, són un dels primers actes d’Obama, ¿qué vindrà després?
